El Pla urbanístic d'Idelfons Cerdà originà el barri de l'Eixample on abunden les construccions i botigues modernistes.
El projecte de Cerdà tenia diverses particularitats que ho feien un projecte més avançat que la resta. Era el fruit d’una reflexió teòrica sobre l’urbanisme en un sentit ampli. Tenia en compte no només la major o menor bellesa de la trama i els espais on s’escenifica el poder (típic de l’urbanisme barroc), la seva preocupació principal era el creixement, la rapidesa, la densitat, la vitalitat.
Va marcar la trama però també va establir les densitats màxima l’altura de les cases, aquest aspecte no es va complir i la ciutat avui és molt més densa del que el va planificar. El seu projecte, reflecteix la seva obsessió pels aspectes higiènics, ja que tots els edificis estarien construïts de manera que hi hagués una perfecte ventilació. També va pensar en un traçat de línies ferroviàries. Sens dubte veia el futur de les ciutats com cap altre pensador de la seva època. D’aquí l’admiració que avui té la ciutat per aquell enginyer.
Estem just al costat de la parada diagonal, que es on ens hem baixat del metro. D’aquí a poc anirem a visitar la Pedrera. Tenim hora a les 9:30h.
Hem de calcular el perímetre i l’àrea aproximada del trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig Sant Joan i Gran Via. El perímetre i l’àrea aproximada respecte al trapezi format per Diagonal, Passeig de Gràcia, Passeig de Sant Joan i Gran Via es calcula de la següent manera:
Perímetre: 0,85+0,6+0,8+1= 3,25 km
L'àrea: (B+b)·h/2= (0,6+1)· 0,8 /2= 0,64km
A la Rajoleta
Primer vam anar a l’escola i ens van introduir una mica com seria el crèdit de síntesi. Més tard vam anar a visitar la Rajoleta que està al costat del nostre institut. Mentre la noia explicava i nosaltres ateníem, anàvem apuntant dates que ens servirien per elaborar el crèdit i fent fotos.
Vam veure antics forns, un documental i a l’últim vam anar a decorar una rajola. La vam dibuixar amb una plantilla i punxó i després la vam pintar amb pintura.
De la rajoleta en vam saber que...
L'any 1904 la fábrica es denominaba" Fill de Jaume Pujol i Bausis", encara popularment la hi coneix com "La Rajoleta".Aquest edifici es va crear el 12 de juliol de 1858 i el 28 de febrer de 1863 es signa un acord de societat entre Joan Terrada i Jaume Pujol Gelbert amb el propòsit de continuar la producció de rajoles, però el 23 d'agost del mateix any la societat es va dissoldre.
Els arquitectes
que van utilitzar aquestes rajoles pel seu treball van ser Gaudí, Domènech i Montaner Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francesc Sellés, Bonaventura Bassegada, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Josep Azemar, Manual Joaquim Raspall, Josep Mancunill. Grans arquitectes com Antoni Gaudí treballaven amb rajoles d’aquesta fàbrica. Gaudí, especialment utilitzava el trencadís.
que van utilitzar aquestes rajoles pel seu treball van ser Gaudí, Domènech i Montaner Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Francesc Sellés, Bonaventura Bassegada, Josep Font i Gumà, Enric Sagnier, Josep Azemar, Manual Joaquim Raspall, Josep Mancunill. Grans arquitectes com Antoni Gaudí treballaven amb rajoles d’aquesta fàbrica. Gaudí, especialment utilitzava el trencadís.
Una obra seva amb rajoles de trencadís es el Parc güell.
Planta de la fàbrica:
Al llarg de tots els itineraris, fixant-nos en les façanes, en els terres i en les parets, hem trobat diferents edificis que van ser decorats amb rajoles de Pujol i Bausis. Alguns exemples són els següents:
- Casa Lleó Morera, en trobem a l'interior de la casa.
- Casa Ametller, en trobem a la façana i a l'interior de la casa.
- Casa Batlló, en trobem a la façana, a la teulada i a les xemeneies de la part posterio
- Casa de les Punxes, en trobem a l'interior de la casa.
El modernisme arquitectònic (com la pedrera o altres edificis que em visitat en aquest crèdit, ja que aquest crèdit hi destacava l’estil modernista)és un art burgès, molt car que es desenvolupa durant el segle XIX i XX. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls.
Aquest moviment es va significar per una renovació artística paral·lela a altres arts contemporànies, la recerca de noves expressions formals i la voluntat de situar-se en una modernitat a altura europea.
Les principals característiques del modernisme o també conegut com "L'Art Nuàveu" són:
- La inspiració amb la natura i l'ús d'elements d'origen naturals.
- S'usen molts les formes arrodonides, entrellaçant-se amb el motiu central.
- Es fa servir la línia corba i la asimetria.
- Hi ha tendència a utilitzar imatges femenines, aprofitant el moviment dels seus cabells i els plecs de la seva roba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada